CATÀSTROFES AÈRIES

Eren les 03:30  quan, per última vegada, els pilots de l'avió AF 447 d'Air France van establir contacte avisant de unes fortes turbuléncies prop de l'arxipèlag de Fernando Noronha. A partir d'aquí, silenci absolut. L'aparell s'havia enlairat de Rio de Janeiro just a mitjanit amb destinació a França. Les primeres hipòtesis indiquen a l'impacte d'un llamp que hauria causat avaries múltiples al sistema elèctric de l'avió i, conseqüentment, s'hauria estavellat a l'oceà Atlàntic. Ja sense cap esperança, aquest migdia, s'ha confirmat la mort de les 228 persones que anaven a bord. 

Queda demostrat que Lost (Perdidos) no s'allunya tant de la realitat. En xifres aproximades, en les dos últimes dècades hi ha hagut una mitjana de 20 accidents aèris per any (en algun lloc del món). Existeixen uns 22.000 vols diaris; per tant, tindriem una possibilitat d'entre 401.500 vols de tenir un accident.  També es diu que cada avió és agredit per un llamp cada 10.000 hores de viatge, provocant problemes mecànics i electrònics. Per tranquilitzar-vos us apunto que són xifres ridícules comparades amb porcentatges mortals en accidents de trànsit.

XERNÒBIL

26 d'abril del 1986. Després d'un seguit de proves desafortunades, el reactor 4 de la central nuclear de Xernòbil va explotar i desencadenar el que seria l'accident nuclear més greu de l'història. Pripyat, situada a poc metres de la central nuclear és, avui en dia, una ciutat fantasma. Els habitants van estar exposats durant moltíssimes hores sense ser concients del perill que suposava la contaminació. Més de 30.000 persones ja han mort per malalties derivades i moltes, 23 anys després, encara tenen secueles. El núvol radiactiu va escampar-se per mitja Europa de tal manera que, dotze dies després, va ser la central sueca de Forsmark qui va donar l'alarma al veure que la radiació era 14 vegades superior a la normal. Tot just després, la població a 30Km de la rodona de Xernòbil va ser evacuada i més de 100.000 llars, deshabitades per sempre. Posteriorment va construir-se un sarcòfag de 410.000 m3 de formigó i 7.000 tonelades d'acer i que, d'aquí poc, haurà de ser substituit per una altre estructura; ja que van donar-li una resisténcia de 25-30 anys. Tant els fotògrafs, periodistes, helicòpters com els milers treballadors que van construir el sarcòfag, mai van saber el risc al que estaven sotmesos i, avui, encara és motiu de debat. El reactor danyat seguirà sent reactiu durant els pròxims 100.000 anys.

LA FI DE LA CIVILITZACIÓ

Existeixen milers de teories que podrien explicar la fi de la civilització i del món. És cert que els aconteixements a l'espai exterior provocaràn l'extinció de vida a la Terra. Andròmeda està en curs de xocar contra la Via Làctea en, aproximadament, 3.000 milions d'anys. Si tenim sort, aguantarem fins als 5.000 milions d'anys, on l'evolució estelar farà que el Sol es converteixi en una bola de foc gegant que s'empassarà el nostre planeta. Hi ha certs científics que creuen que això podria passar en menys de 1.000 milions d'anys. Colla d'ignorants.

Meteorits, eres glacials, mega tsunamis, super volcans,... això només són històries per explicar. Teories inútils i imprecises. Està clar que el perill més gran en l'extinció de la civilització som nosaltres mateixos. Portem 2 Guerres Mundials en menys d'un segle. Qui t'assegura que la 3a no serà una guerra nuclear? Les armes de destrucció masiva podrien destruir la vida terrestre en dies. Tenim la tecnologia suficient per fer-ho. Tant sols un petit error humà podria extingir-nos completament. És de burros pensar que tots els governs del mòn n'han inhabilitat completament la producció. No hi ha cap exèrcit que estigui més desarmat que fa 10 anys.

Aviam, potser no caldrà esperar a una guerra. Incidents com els de Xernòbil, al qual hi dedicaré un post més endavant, podrien causar un caos reactiu mundial. 23 anys després de la catàstrofe, les secueles encara són estratosfèriques.