AIXÒ NO ÉS ESPANYA

Sóc catalanista. I doncs, havia de donar suport a la Selecció Espanyola durant el Mundial de Sudàfrica? Puyol, Piqué, Xavi, Cesc; catalans, culés i referents. M'enorgulleixo, estimo i presumeixo tant i tant d'aquests jugadors i millors persones que, en certs moments, m'han distorsionat una realitat inexistent. Però la veritat, estimats companys, és que el que hem vist durant aquest Mundial no és res més que una gran farsa. Això no és Espanya. La tolerància, el companyerisme i el respecte tradicional no existeix realment. Els espanyols "de pura cepa" i els feixistes sense criteri, per sobre de totes les coses, són anticatalanistes irracionals. Cremeu senyeres, cremeu! Però l'Espanya que ha guanyat és la nostra, no pas la vostra, fills de puta!

LOST

Somio que, qualsevol dia, m'asseuré sobre la sorra i em perdré a través del mar. I es que la marea em durà a un espai fantàstic; a un lloc on la fe, per sobre de totes les coses, entrarà dins del meu cor. I allà, al fons desconegut i en un univers paral·lel, algú com jo em veurà i es preguntarà: "Què m'hi trobaré quan salpi a la mar?" I jo, quan hi arribi, li respondré que res. I ara, tant i tant lluny, hi penso, sento i crec que no deixaré mai de buscar aquest lloc.

Gràcies Lost per aquests 6 anys d'amor.

MALEÏTS DINERS!

Durant el 2009 m'he frustrat i indignat al veure la impotència econòmica d'un país tant poc efusiu com és Espanya. No em plau parlar de política ni diners però, després d'haver llegit i escoltat teories absurdes, contradictòries i abstractes, m'he emprenyat de veritat. Conseqüentment us presento, com a estudiant d'economia, un breu resum del que ens envolta.

Les empreses espanyoles tenen molt poca competitivitat, cada cop menys. La crisi s'ha allargat perquè, després de tres anys, segueix sent així. Les vendes s'han frenat prologadament, amb petits altibaixos, afavorint l'augment irremediable d'importacions de les, cada cop més potents, grans empreses internacionals. El mercat interior ha perdut pes i aquestes pèrdues s'han reflectit a la nostra societat. Com? Doncs amb l'augment del paro. És penós i em sap molt greu dir-ho però tenim un porcentatge elevadíssim de parats. Per què? Doncs perquè les empreses tenen pèrdues i, malauradament, no poder garantir pagar els salaris. I tal qual, pim pam, i al carrer!

Amb menys pèrdues tenim els bancs. Ells segueixen cobrant els interessos, comissions i les gestions. No voldria responsabilitzar-los de culpables però, si s'oferissin més crèdits cap a projectes optimistes, les empreses podrien invertir per millorar la seva poca competitivitat. Tothom sap que soms víctimes de la globalització i que la petita empresa és menys fiable i que els bancs no s'arrisquen. I ostia puta, jo què puc fer-hi? Tot és un peix que es mossega la cua, no?

O anem tots junts o no vençerem mai... I menys aquí, oprimits sota un país de merda.

EL BUCLE

És tard i tinc set. Però, de totes maneres, segueixo assegut al sofà, passaré per alt el fet de tenir la boca desagradablement seca i segurament em fumaré un porro fins que cada cop em costi més aixecar-me. I després d'això, treuré forces d'on pugui, aniré al lavabo a "pixar", glopejaré una mica d'aigua i em deixaré caure al llit desmaiat inmers dins de la meva atmòsfera psicodepresiva fins l'endemà al matí. Em desperto, m'adono que soms dijous i que l'energia haig de reservar-la, com tot bon universitari, per poder sortir de festa. Doncs faré campana, no puc arriscar-me a passar tota una nit arrossegant-me de bar en bar i contagiant el meu cansament als colegues. I divendres? Tots sabem que l'organisme ens crea una famosa dependéncia d'alcohol anomenada resaca i que l'únic que ens pot ajudar a fer-nos sentir millor és, com diria un bon metge, prenent una aspirina. O també pots seguir bebent i abolir aquest malestar. Sempre intento evitar prendre medicaments farmacèutics, em fan respecte i no m'agrada que una pastilla m'alteri l'organisme sense poder gaudir d'un moment com el de beurem una cervesa amb resaca.

És el problema de viure en un bucle.

L'HOME ARRIBARÀ A MART AL 2030

Aquesta mateixa setmana s'ha acabat amb èxit una simulació de vol al planeta Mart amb uns resultats molt positius. La prova s'ha fet a Moscú. Sis persones han estat aïllades durant 105 dies en una càpsula comprovant en tot moment les seves reaccions físiques i psicològiques. La regulació hormonal i la immunitat de l'organisme de la tripulació s'ha mantingut estable durant tot aquest temps i ja, des de fa més de 5 anys, el projecte té calculat fer el primer viatge humà al Planeta Roig l'any 2030. El temps estimat del viatje d'anada i tornada seria d'aproximadament 520 dies i aquesta ha estat la primera prova satisfactòria d'un projecte fascinant.

DISTÀNCIA MÀXIMA D'UN FRANCOTIRADOR

Ja que fa pocs dies vaig postejar l'història del francotirador de Washington, m'ha sorgit la curiositat de saber quina és la distància récord que pot abastar un rifle. Primer de tot, cal distinguir-ne diferents tipus:

-Francotirador lleuger: munició de 5,5 a 7,62 mm. Fins a 500 m.

-Francotirador mig: munició de 7,62 mm. Fins a 1.000 m.

-Francotirador pesat: munició especifica de 12,70 mm i arriba fins a 1.800/2.000 m.

També existeix la categoria de francotirador intermig i d'ultra-pesat. Una de les dades més interessants que he trobat és la del Sr.Skip Talbot. Es tracta d'un nord-americà que té el récord absolut. Amb un fusil MacMillan i munició Match monolítica de bronze Thunderbird va arribar a encertar un objectiu a 2.730 m. Curiosament, aquest home també té el récord de precisió a 1.000 yardes (900 m), aconseguint un agrupació de 5 bales en tant sols 6,6 cm de distància! Increíble.

El millor récord en combat és d'un francotirador canadenc, Rob Furlong. A la guerra d'Afganistàn va matar a un talibà des de una distància de 2.430 m amb una LRSW de 12,70 mm de calibre.

A part d'això, PAU AL MÓN.

MOR MICHAEL JACKSON

Ara fa exactament una setmana que va morir el rei del pop. Michael Joseph Jackson va néixer al 1958 a Indiana. Com a adolescent ja va formar part de The Jacksons Five que, juntament amb alguns dels seus germans, van tenir un èxit extraordinàri. Però no va ser fins al 1972 que va començar la seva carrera en solitari i la seva progressiva fama. Va ser la màxima superestrella pop dels anys 80' amb temes com "Thriller" o "Off the Wall". A part de les seves facetes artístiques i quirúrgiques, Michael Jackson també va destacar per ser l'artista que més diners havia donat a caritat per causes humanitàries. El músic va patir una enfermetat degenerativa anomenada "vitiligo", encarregada de la decoloració de la pell i que, més tard, a través d'operacions de cirurgia estètica va transformar-se en un personatge excessivament pàlid. El músic havia anunciat el seu retorn inminent als escenaris però el seu estat delicat de salut va fer-lo entrar en coma i va morir el dia 25/06/09 a les 2.30 p.m.

Una de les dades a destacar és que s'han venut i descarregat més CDs del músic en aquesta última setmana que en els últims 10 anys.

EL FRANCOTIRADOR DE WASHINGTON

John Allen Williams va néixer el 31 de desembre del 1960 a Nova Orleans. Als 25 anys va allistar-se a l'armada nord-americana tot i no mostrar-se gens d'acord amb les polítiques d'Estat. Després de combatre a la Guerra del Golf i d'adquirir el rang de sargent com a tirador d'èlit la seva vida, per causes que encara es desconeixen, va canviar radicalment. Al 1997, la seva fe islamista va provocar el seu abandonament de tropes i la seva posterior conversió a John Allen Mohammad, islamista convençut. A l'octubre del 2002, entrenat com un francotirador expert i amb una mentalitat inexplicable, va sembrar el terror entre la població de Washington. Van morir 10 persones aleatories d'una sola bala i 3 més, que amb moltíssima fortuna, van quedar tan sols ferides. L'assassí va comunicar-se amb la policia mitjantçant un distorsionador de veu, amb una carta de tarot i, fins i tot, va demanar 10 milions de dòlars a canvi d'aturar la matança. Dies després, va ser detingut juntament amb John Lee Malvo, un menor jamaicà utilitzat com a soci.

SUPERLUXE ALCOHÒLIC

Posem-nos durant uns segons a la pell dels més privilegiats. S'han venut rons i whisky's a més de 10.000 € només per la seva exclusivitat però aquí no he volgut esmentar les ampolles més cares, sinò algunes de més qualitat que, amb una mica de sort, podriem arribar a comprar algun dia.

MÀXIMO: És un ron Havana-Club de clase Ultra-Premium compost d'una mescla de rons mesclats fa 100 anys que trascendeix a un gust dolç i sec. L'ampolla és de cristall bufat i de tall manual fet a Londres. Han arribat 70 unitats a Espanya i, ara per ara, només es pot comprar a la revenda per més de 2.000 €.

1965 OF AUCHENTOSHAN DISTILLERY: Parlem d'un whisky de 42 anys i encara disponible a un preu de 3000 €. Ha envellit equilibradament en barriques de roure a la regió del nord de Glasgow. Només han arribat al mercat 123 ampolles i s'assegura que té un sabor amb tocs a mel, vainilla i coco.

LA FLAMA DEL CANIGÓ

Nit del 22 de juny. Eren les 12 de la nit quan, centenars de catalanistes, van encendre i recollir la flama que, annualment, s'escamapa des del cor del Pirineu fins arreu dels Països Catalans. El foc s'encén al cim, a uns 2.700 m, just després de la posta de Sol. La Flama del Canigó, símbol de la unitat del nostre país, és transportada a tots els indrets dels Països Catalans durant el dia 23 de juny de cada any per poder encendre centenars de fogueres de la nit de Sant Joan. Una flama única i que mai s'apaga; per tot un país que demostra el que encara som i el que volem seguir sent.

LA CONSPIRACIÓ DE L'11S

11 Setembre del 2001. Després dels atacs aèris del World Trade Center, al Pentàgon i a una zona rural de Pennsylvania va néixer una importantíssima i documentada conspiració contra la versió oficial que va emetre el govern dels Estats Units. Les evidencies científiques i la inflexibilitat irracional del govern de George Bush per admetre aquests rumors van fer trontollar tot un país. Han estat moltes persones, organitzacions i associacions importants les que s'han decantat a favor de la versió de la conspiració i amb proves assentades de que tot el que va passar aquell 11-S no va ser res més que una mentida. Fins i tot, Morgan Reynolds -ex conseller econòmic d'EUA- remarca les contradiccions. Ha quedat demostrat que l'enfonsament de les Twin Towers va ser una demolició controlada, ja que era completament impossible que l'impacte d'un avió provoqués la caiguda total de l'edifici. A més, els nombrosos vídeos sobre la catàstrofe, on es poden apreciar múltiples detonacions laterals abans de l'enfonsament, demostren que va ser així. També la Torre 7, situada al World Trade Center va ser demolida a mitja tarda sense haver rebut cap impacte directe. Un membre del ganivet presidencial alemany va afirmar-se dient que l'edifici havia estat utilitzat com a búnquer i que, sense cap mena de dubte, van eliminar les proves de l'escena del crim. Pel que fa al Pentàgon, és impossible que un avió arribés a estrellar-s'hi sense accionar les defenses antiaèries i l'únic vídeo i proba de l'atempat va ser difundit pel òrgans governamentals. En els últims anys han sortit moltes teories sobre l'estudi dels atacs i que, afirmen, que el servei secret dels EUA ho sabia tot amb antelació i que no van fer res per evitar-ho. El govern de George Bush va defensar-se tractant d'estúpits i bojos a la multitud de persones que el posaven en qüestió i, així, trobant l'excusa perfecte per començar la Guerra d'Afganistàn i d'Iraq. 

TINTÍN A LA GRAN PANTALLA

S'ha confirmat que a finals del 2011 arribarà als cinemes la primera pel·lícula d'una possible triologia de Tintín en carn i ossos. Amb antelació podriem pensar que serà un desastre cinematogràfic com va ser l'adapatació de Dragon Ball: Evolution si no fos perquè la dirigirà, ni més ni menys, que Steven Spielberg i Peter Jackson. La combinació de personatges reals amb les últimes tècniques d'animació digital seran les eines bàsiques per tirar endavant un projecte molt arriscat. L'actor principal serà Jaime Bell. Ja fa 80 anys que va publicar-se el primer còmic de Georges Prosper Remi (mort l'any 1983) i ara, l'editorial d'Hergé arranca de nou amb més vida que mai. La primera adaptació serà "Tintín i El Secret de l'Unicorn".