Somio que, qualsevol dia, m'asseuré sobre la sorra i em perdré a través del mar. I es que la marea em durà a un espai fantàstic; a un lloc on la fe, per sobre de totes les coses, entrarà dins del meu cor. I allà, al fons desconegut i en un univers paral·lel, algú com jo em veurà i es preguntarà: "Què m'hi trobaré quan salpi a la mar?" I jo, quan hi arribi, li respondré que res. I ara, tant i tant lluny, hi penso, sento i crec que no deixaré mai de buscar aquest lloc.
Gràcies Lost per aquests 6 anys d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada